BLOC, una altra manera de ser i d'actuar

Des que vaig entrar a formar part de la vida del BLOC, la meua vida ha canviat bastant. Als dinars i sopars, els meus familiars i amics em pregunten en primer lloc per Josep Miquel Moya, i després em pregunten com em va. No m'importa, és el que comporta formar part d'un partit amb una gran persona com és Josep.

Fa unes setmanes, la senyora Garcia, ex regidora d'Hisenda va dir que el BLOC de Gandia no podia alegrar-se dels resultats que havíem tret perquè no havíem guanyat tants vots com en altres pobles. Jo pense que a nosaltres no ens han castigat, com els han castigat a altres. I és que esta gent que ha estat potser massa temps dedicant-se a la política, encara no ha entés que ser del BLOC és una manera de ser, i d'entendre la vida. Nosaltres no treballem només pels vots, de fet la majoria de nosaltres no treballem en política de manera remunerada. Treballem per unes ciutats, uns pobles i un país en els quals creiem. Lluitem contra la societat que tant el PP com el PSOE han creat, una societat en la qual els rics són cada vegada més rics i els pobres, més pobres. I lluitem, no només com a BLOC, lluitem des de casa, treballem des de les nostres feines, que no són ‘polítiques’. Lluitem contra la destrucció del patrimoni natural i cultural, contra els camps de golf i ciutats olímpiques en zones verdes, contra la privatització dels serveis públics i aportem la nostra a favor del valencià, de la sanitat publica i l'ensenyament, dels drets socials... i per moltes coses més. Això són polítiques de progrés que, des del PSOE de Gandia després de 28 anys, les han ben oblidades.

Amb vots o sense ells, senyora Garcia, els meus companys i jo, formem part d'associacions i col•lectius que lluiten per millorar el nostre entorn des de qualsevol vessant social. Esta és, dins i fora del BLOC, la nostra manera de defensar una societat més justa i més progressista.

La política corrupta l'han feta els partits grans, perquè viuen a costa dels diners dels ciutadans. Nosaltres, des del nostre partit de casa, seguirem lluitant sempre endavant contra la corrupció del PP, les mentides (com les del PSOE negant l'endeutament escandalós de Gandia), la manipulació informativa (Televisió de Gandia, pareguda a Canal 9), el despilfarro econòmic d'uns i d'altres. Nosaltres, a banda d'estar en política, som mestres, aturats, jubilats, advocats... que inculquem als nostres fills una manera de viure basada en el respecte i el dret a la llibertat. Vivim fent honor sempre a la veritat, i, per ser així, per lluitar per la dignitat, la transparència, la honorabilitat dels polítics, i els drets socials, per exemple, podem dormir molt tranquils, cosa que dubte que altres puguen fer.

Estem orgullosos de ser del BLOC, perquè ser del BLOC, com ja he dit, és més que ser d'un partit polític, és una manera d'entendre la vida. I amb el BLOC el camp valencià no s'haguera abandonat, el comerç valencià no s'haguera deixat de banda, tindríem caixes d'estalvis pròpies, una sanitat i una educació com cal, més residències, més treball de qualitat i més respecte pel medi ambient i menys balafiament dels diners públics. I si ens centrem a Gandia, nosaltres no haguérem consentit mai un endeutament del 155 % quan el límit és del 110; i si els socialistes ens contesten que pitjor està València, o pitjor està la Generalitat, és que encara no han entés que, nosaltres, ni volem, ni donem suport a la manera del fer política del PPSOE..., ni la d'uns ni la d'altres. O és que estem eixint de la crisi? Hi ha treball? Tant de "despilfarro" i mireu el que tenim a l'actualitat. Són dos partits cada vegada més similars.

Des del BLOC, pense que podem estar orgullosos de lluitar per un territori valencià de pobles i ciutats, per a menuts, joves i grans, com cal. Per un país que, des el PP i el PSOE, han condemnat a l'endeutament i al descrèdit dels polítics. Estem orgullosos de treballar per un país més digne, amb més igualtats d'oportunitats per a tots, amb més drets socials...Un país al qual convidem tothom a sumar-hi, i lluitar per unes ciutats i pobles de polítics que solucionen els problemes del veïns i no les seues butxaques. Nosaltres som l'alternativa als polítics sense nord i corruptes. La lluita continua, i no és una lluita d'un dia a l'altre. Som un referent de progrés i de coherència, i de polítiques d'esquerres, ho hem demostrat i anem a seguir demostrant-ho sempre.

Sí al valencià

El valencià no és només una llengua en perill d'extinció, sinó que ja és una llengua en procés d'extinció. Això no vol dir que siga una llengua sentenciada o que el procés haja entrat en una fase irreversible, només vol dir que, si no posem en pràctica tots els mecanismes necessaris per a la normalització lingüística el procés s'accelerarà negativament.

Tenim, des dels col·lectius socials, o bé des de les administracions, les eines necessàries per capgirar el destí aparentment irreversible, sols cal que busquem els camins.

Tots sabem qui, a dia de hui, lluita per la normalització lingüística, i qui busca totes les mesures possibles per condemnar la llengua del poble valencià al més ridícul element folklòric.

Crec que, a molts de nosaltres ningú del PP ens ha de donar lliçons de valencianisme. Totes les persones que vam decidir fa temps viure en valencià, em sofrit l'assetjament sistemàtic de la nostra llengua. Ens han intentat callar, ens han volgut silenciar, i això comporta una cosa molt important, que ara, hui, demà i d'ara endavant, ens han fet obrir els ulls, ens han fet ser conscients que el bilingüisme de la dreta és un bilingüisme trampós, que l'única cosa que pretén és fer desaparéixer la nostra llengua progressivament.

Qualsevol persona amb un poc de seny saps que, una llengua "minoritària" com és la nostra, i ho és per culpa d'uns governants incompetents, no pot sobreviure en un context lingüístic amb dues llengües més.

Tenim el dret, d'estudiar íntegrament en la nostra llengua, i ells, els polítics, el deure de deixar-nos elegir, perquè nosaltres no estem prohibint els altres que no estudien castellà, ni l'anglés, això és una elecció personal que s'ha de respectar. Volem estudiar en valencià, volem una línia en valencià, volem consens amb la comunitat educativa i amb els sindicats. I volem ja d'una que al PP se n'adonen, que una majoria absoluta no els dóna dret a fer una dictadura. No volem més imposicions. Volem llibertat d'expressió i d'elecció.

Del futur al present i al revés

Recorde molts moments viscuts, d'èpoques passades, amb tantes i tantes persones, que no tinc prou lletres per redactar-ne totes les històries viscudes. Mire enrere i recorde moltes coses, bones, però, també dolentes. He seguit malgrat tot, caminant endavant. De tant en tant, m'escape del món amb la suau melodia de notes sumptuoses que sonen al fons de la meua habitació.

Els records són allò que m'envolten tots els dies. Em fan, moltes vegades, no poder mirar el futur. No veig l'horitzó però tampoc veig l'abans d'allò que haguera pogut ser i no fou. Resignada. Dubitativa, prenc rumb indeterminat cap el súmmum de l'enteniment. No l'he trobat, però, continue la lluita intensament.

No trobe les paraules tendres que justifiquen totes les històries viscudes. Ho intente, no em deixe portar per la penombra, però torne a mirar per la finestra, els lliris, el color de les flors, ja no les veig tan reflectants. Si els colors que hi veig s'estan fent foscos, com fosca és la nit sense lluna plena, això vol dir que estic perdent l'energia i la força per continuar esbrinant els secrets guardats al voltant del significat de la vida, de l'amor, de l'odi...He decidit prendre el vol, com aquell ocell sense rumb fix, prenc força i em dedique a la contemplació, del món, sense anàlisi, gaudint la vida i prou, perquè la recerca de la informació i de l'enteniment m'estan tornant boja. I la bogeria ha de ser l'últim esglaó al silenci etern.