De l'enuig fastigós a les desaforades maneres que tenen alguns de mirar indirectament els ulls. Les situacions complexes no són fàcils de descriure. Més aviat podríem dir-ne que, tota resposta agredolça o reacció d'una persona, és fruit d'una cadena successiva de fets i històries, que deriven en unes pautes de comportament per part dels altres que un les hi pot considerar no gens afortunades ni adequades.
Volia aconseguir posar pau, amb ell. No ho vaig poder fer. Avui pague una espècie de preu: el preu del menyspreu i la rancor. Diuen que una mirada ho diu tot. A mi les paraules no em calen, els gestos i les mirades m'ho han dit tot. Allò que realment em turmenta és que les seues mirades desafiants, em punxen més que mil agulles foradant la meua pell.
He deixat passar eixe tren. El tren dels malentesos i l'odi, el de l'amistat i el de l'afecte. Hi ha esforços que no paguen la pena quan veus que les bones intencions no apleguen a bon lloc.
Però molt a sovint em giraré i el miraré, però, faré com que no el veig. Per si de cas un dia torne a veure color i alegria acompanyant les seues mirades quan em veu passar per algun lloc on ell també hi és.
Molt maco el final, i si, si tornes a veure alegria i color en les seves mirades no hi dubtis, la mirada ho diu tot, això si no facis com si no el veus demostrali que a la teva mirada hi ha afecte i alegria i no rencor.
ResponElimina