MALGASTAR, MALGASTAR, MALGASTAR I NO CREAR TREBALL

 

El PP autonòmic no ha sigut capaç de fer cap autocrítica sobre el model de gestió que ha realitzat al llarg del territori valencià, ni de la seua responsabilitat davant la fallida dels comptes públics…Ara, a Gandia, el senyor Torró copia una vegada més la manera de gestionar que tenen els seus jefes, és a dir, malgastant tots els diners públics.

Les darreres setmanes, he observat, com el govern de l’Estat excusa les seues errònies accions, decisions i mesures econòmiques, per culpa de l’herència que -segons diuen- ha deixat Zapatero. Ací al País Valencià també hi ha un deute públic impressionant, i governa el partit popular. A Gandia també es parla de l’herència socialista per deixar l’Ajuntament en números rojos, i és obvi que és una herència ben negra, però herència que sembla agradar al PP de Gandia, perquè vol continuar gestionant esta ciutat malgastant diners, no ha aprés dels errors del passat… La passada legislatura els socialistes van alicatar un riu; torró, ara, compra la citroën amb més de 4 milions d’euros, col·loca maseters volants pels carrers, ens porta cavallets per Gandia i fa places de bous artificials, i un Butlletí d'Informació Municipal, de tant en tant, a tot color, entre altres cent bestieses. Mentre unes administracions acusen les altres del forat negre econòmic, solucions per aturar la crisi se'n veuen poques.

Discrepe de certes maneres de governar dels socialistes la passada legislatura, però és evident que eixa manera de fer política va sembrar els seus fruits dins del Partit Popular de Gandia. A Torró allò de fer espectacles sembla ser que li resulta atractiu, utilitzant els diners de tots. Orengo ens enviava a Roma amb un creuer, i Torró ens portarà l’antic imperi Romà a Gandia, amb coliseus i tot; i ell des del consistori gandià continuarà fent imperar un cert caciquisme que s’observa amb la manera d’actuar dels seus i de si mateix. I continuarà amb allò del “pa i circ” intentant entretindre els ciutadans perquè tinguen menys temps per pensar que ací, a Gandia, de creació de treball només hi ha per als seus i uns quants privilegiats.

Des del BLOC i la Coalició Compromís ja hem repetit mil vegades la necessitat de la posada en funcionament del Consell Econòmic i Social o el de Formació Professional, uns espais de debat on, els agents socials i econòmics poden opinar, presentar propostes i treballar per combatre l'atur. I amb un 51 % d'atur juvenil a l'Estat els joves tenim un futur laboral incert. Ara cal crear treball, i treballar conjuntament per no destruir-ne més amb reformes laborals com la recentment aprovada, que facilita l'acomiadament. I despilfarrar els diners i no crear treball, no crec que siga la millor manera d’eixir d'esta crisi.

DESITJABLE IGUALTAT

Volia aprofitar la data del dia 8 de març, dia de la dona, per escriure sobre la igualtat entre persones de diferent gènere, en un món que moltes vegades sembla fet només per als homes. Encara que en la lluita per la igualtat social dels homes i les dones hem avançat moltíssim, encara queda molt de camí per recórrer.

Dades que ens exposen, clarament, que el camí per reivindicar els drets de les dones encara s’ha de continuar, són per exemple, el saber que en tot el món, la violència contra les dones en compte de minvar cada dia s’enforteix, perquè les societats mai no han deixar de ser patriarcals i la violència masclista s’exerceix per estats i institucions amb la finalitat de reprimir i obstaculitzar les lluites i l’avançament de les dones

Els diferents governs exerceixen violència econòmica retallant prestacions socials, privatitzant serveis bàsics, suprimint polítiques d’igualtat i tancant organismes encarregats de promoure la igualtat i, a més, congelant les ajudes a les dones que són víctimes de violència de gènere. Al País Valencià, el tancament recent del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència de gènere, pel Consell, basant-se en una raó d’austeritat, la radícula assignació del 0.02 % del pressupost destinat a l’atenció de la violència de gènere o el tancament progressiu de les cases d’acollida.

Pel que fa a l’àmbit laboral, continua sent una obvietat que els millors llocs remunerats, i els de major responsabilitat, estan ocupats, quasi en exclusiva, per homes. La falta de corresponsabilitat en els treballs domèstics, i en la cura i la criança dels xiquets, obliguen les dones a reduir la seua jornada de treball o, fins i tot, deixar de treballar. Segons l’EPA, al País Valencià, el salari de les dones és aproximadament un 28 % més baix que el dels homes, la qual cosa també repercuteix en els imports sobre les prestacions i les futures pensions.

Les administracions i els òrgans competents són els encarregats de vetllar per la igualtat de gènere, per l’aplicació de la llei en cas de violència, i per redactar o posar en funcionament lleis reals i efectives, per la igualtat entre sexes. Són les administracions, per exemple, les que amb diferents partides pressupostàries decideixen ajudar les dones maltractades. Són eixes mateixes institucions les encarregades d’invertir en educació, per portar a terme projectes de coeducació que ajuden a conscienciar la societat amb la igualtat de drets i deutes entre persones de diferent gènere. Perquè difícilment podrem conscienciar la població i avançar per la igualtat, sense inversió en polítiques socials.

Les polítiques neoliberals i les retallades en els serveis públics que adopten els governs no fan més que agreujar les discriminacions. Ara, cal igualar els permisos entre els pares i les mares, crear xarxes d’escoletes públiques i centres de dia, que ajuden a conciliar la vida personal, laboral i familiar, sense que supose una despesa excessiva voler tindre fills i treballar al mateix temps. Per tant, hem avançat, però encara queda molta feina per fer.

Societat sense educació...societat manipulada!

Fa unes quantes setmanes vaig escoltar un representant del govern popular de Gandia, en un debat a la ràdio, dir que tots aquells que cridem contra les retallades, som uns alarmistes i uns exagerats que mentim els ciutadans. Jo pense que este representant popular és molt atrevit a l’hora de llançar estos missatges fàcilment pervertibles. Dir que els pares, les mares, i els mestres dels alumnes, dels col·legis i dels instituts en els quals els xiquets passen fred, estan mentint, és de tindre molt poca vergonya, i és mostra d’un cinisme preocupant.

Ells, els senyorets dirigents del PP, amb el beneplàcit d’amics, han retallat en les partides pressupostàries destinades a l’estat del benestar, no perquè no ens el puguem pagar (com ens volen fer creure, ara, els neoliberals), sinó perquè, estos dirigents -irresponsables- s’han gastat, i s’estan gastant, els nostres impostos en bestieses. Preferien, i prefereixen actualment, invertir en esdeveniments d’entreteniment que invertir per garantir els drets socials.

Així mateix, hem d’escoltar un assessor del partit popular a Gandia, dir que a València s’ha invertit en educació el doble que a altres llocs d’Europa. Vaja! Aleshores que malament han estat invertits els diners! Ací, comptem amb un fracàs escolar del 40 %, i no s’han pres mesures per frenar-lo; ara bé, allò que s’està fent és eliminar els mestres de suport, els de recolzament i els especialistes que s’encarregàvem de posar en funcionament els projectes per previndre l’abandonament escolar. A més, podem parlar de la disminució escandalosa de les beques d’ensenyament. Per tant, amb totes estes mesures es pretén fer un sistema educatiu públic elitista i excloent.

I, és que, ja fa temps que ho expliquem: una societat dormida, sense accés a un aprenentatge de qualitat, és més fàcil d’enganyar i manipular. Coses de la dreta més rància que actualment tenim.

Mentrestant, patim que certs polítics sense dos dits de trellat, continuen malgastant els diners públics. Són ells, els qui viuen enganyant els ciutadans. Una ha de pensar que, possiblement, no són els seus fills els que s'abriguen amb mantes dins d'una aula durant la jornada escolar.

Alguns dirigents populars haurien de tornar a l’escola per rebre cursos de civisme i sensibilitat, però en aules passant fred, o, en el seu defecte, romandre més de 10 hores en les sales dels hospitals... A veure si d’esta manera, en ser ells els primers a patir l’aventura de les seues tisorades en els serveis públics, deixen de ser tan incompetents i tan insensibles.

Progressar i créixer amb qualitat.

Per al BLOC i la Coalició Compromís, el progrés significa gestionar, governar, obrar, mirant el futur per canviar els errors del passat. Progressar és deixar de banda els errors de moltes decisions presses en altres èpoques, per començar a replantejar el futur, buscant solucions adaptades a la realitat social. Conservar i negar-se a modificar certes maneres d'actuar en política, que han provocat l'endeutament de molts ajuntaments, només comporta més fracàs a l'hora d'intentar refer la vida econòmica dels pobles valencians.

Progressar implica també, començar a reconéixer la nefasta gestió de certs governants, per intentar buscar nous estímuls d'injecció econòmica, que vagen més enllà de la construcció de camps de golf, parcs temàtics com terra mítica, i macro-construccions sense trellat. Per què se suposa que hem aprés la lliçó, no? És a dir, hauríem de ser conscients que hi ha coses que no funcionen, i tanmateix, només serveixen per omplir-se les butxaques uns quants espavilats.

Algunes persones continuen confonent progressar amb destrossar, que són - òbviament- dos accions molt diferents. A les nostres costes, per exemple, s'ha destrossat de manera abundant. Amb l'excusa d'avançar, se'ns ha fet creure que els camps de golf i un PAI darrere d'un altre PAI, aportaven riquesa i diners. Però, ha quedat ben demostrat, que avançar sense trellat és el que ens ha fet enfilar-nos en una crisi que sembla no finalitzar mai.

És una llàstima que alguns polítics no entenguen el significat d'evolucionar, i que pensen que el mateix concepte implica destrucció i malbaratament. Eixe llast del passat, de gestionar els ajuntaments sense un rumb coherent, ens fa no prosperar en la societat actual. És al cap i a la fi, el que ha provocat el deute de molts ajuntaments valencians.

El govern de la ciutat insisteix en què Gandia ha d'avançar. Convé destacar l'avanç del deute municipal. Des de Compromís pensem que Gandia no ha d'avançar de qualsevol manera. Gandia allò que ha de fer és progressar, sense destrossar marjals, platges verges i, a més, créixer amb qualitat.

La platja de l'Ahuir

L'Ahuir és l'únic tros del litoral no construït i relativament salvatge del nostre terme municipal. Una de les escasses platges que encara resten verges de la Península i un dels últims cinturons dunars del Mediterrani. L'únic tram de platja on es pot albirar clarament la serralada litoral (el massís del montdúver), amb una qualitat paisatgística espectacular i a un pas de la platja de Gandia. Hui somie que podré continuar passejant per l'Ahuir, amb les seues dunes i arenes, a través d'un d'eixos llocs meravellosos dels quals podem gaudir al País Valencià. Allí és on pots escapar-te de tant en tant, dels sorolls i la remor de les menudes i grans ciutats. Un fantàstic lloc per passejar, asseure's a la voreta de la mar i gaudir de la brisa marina.

Som els únics que encara podem oferir turísticament als visitants una platja verge. Però, el PP només pretén que construir més edificis, obviant que allò que necessitem és més qualitat per atraure el turisme, i no més quantitat de cases. En la diferència trobem l'èxit, i nosaltres no hem de ser com Benidorm, amb gratacels i altres. Tenim una ubicació meravellosa i unes dunes a l'Ahuir que són una joia, no fan falta més infraestructures innecessàries que contemplen hotels de luxe amb camps de golf, que acaben tancant les seues portes.

Hi ha tantes coses per millorar a la platja de Gandia, que en un moment com aquest on ja s'ha posat fi a la febre de la rajola, el PP des de l'Ajuntament, hauria de potenciar aquells hotels ja existents i, a més, conservar aquesta platja que tenim com un paratge singular sense edificis. La febre de l'especularització ha passat ja a la història. S'han de buscar nous estímuls d'injecció econòmica que no continuen fent allò que han fet els darrers anys: destruir el nostre patrimoni natural. Si els polítics actual no comencen a canviar els errors del passat, dubte molt que puguem alleugerir esta crisi. Uns encara sabem valorar la terra del lloc on hem nascut, gaudim dels passejos per la costa des de Gandia fins Xeraco. No ens fan falta més complexos hotelers tipus Orpesa, que a banda d'haver destrossat part del litoral valencià, han suposat una fallida econòmica espectacular.

Si allò que busca Torró és regenerar l'economia, que millor manera de fer-ho que oferir un passeig a la platja de l'Ahuir, mostrant als visitants un lloc meravellós que no poden oferir moltes ciutats, i amb la marjal al seu voltant. Estic segura que la gent gaudirà d'un lloc emblemàtic com aquest, i tornaran per poder-nos visitar. La Gandia verda també és espectacular!