Valencians de boqueta per al 9 d'Octubre!

Acabe de llegir que l'Ajuntament de Gandia és una Administració que fomenta l'ús del valencià. No he pogut parar de riure. Crec recordar que l'actual regidor de Comerç i Promoció econòmica del partit popular de Gandia, la primera cosa que va dir després de passejar-se pel que seria el seu lloc de feina, va ser: -"Conmigo no tendréis problemas, todo en castellano y punto!". Massa poca memòria té esta gent del PP quan es permeten el luxe de parlar de coses que saben que no són certes, perquè per a ells, que el valencià siga també una llengua oficial és tot un problema.

Hi ha coses que perdoneu-me que us diga són molt indignants. Ací hi ha regidors cobrant sous desorbitats, pel simple fet de manipular i mentir la gent. Sols hem d'analitzar la promesa de Torró pel que fa a la creació de treball. Supose que quan parlava de crear treball es referia al fet que aniria donant alguna que altra recompensa remunerada traduïda en treball, als seus coneguts i simpatitzants.

Mentre a Gandia el PP va fent i desfent com els dóna la gana sense un rumb massa coherent i, a més, volent-nos fer creure que un programa electoral escrit per gent amb interessos moltes vegades dubtosos, els legitima per fer més d'una barbaritat; A València, capital de la seua Comunitat de taronges abandonades, es decideix retallar en matèria educativa i sanitària. Es decideix abandonar el comerç tradicional valencià i els nostres camps, la nostra agricultura valenciana, el nostre patrimoni natural entre mil burrades més. Esta és la seua Comunitat, de la qual proclamen sentir-se tan orgullosos cada 9 d'Octubre. La de la privatització i afavorir els rics, la de rebutjar els 109 milions d'euros que haguera suposat recuperar l'Impost sobre Patrimoni. Crec que podreu comprendre que un partit polític com el que jo represente, dins d'una coalició com és Compromís amb gent molt implicada per la defensa dels drets del poble valencià, no pot combregar amb estos postulats i estos polítics que han fet malbé el nostre territori.

Des del BLOC i la coalició Compromís creguem que un altre model de territori més just amb polítics que cuiden el lloc on viuen i que decidisquen invertir en moltes més coses de trellat que la Fórmula 1, sí és possible!

Som una de les poblacions amb més atur, més endeutament i més fracàs escolar de l'Estat Espanyol. El PP Ha fet que se'ns conega a Europa com un territori de corruptes, on els col·legis cauen a trossos i, a més, has d'estar 5 hores a la sala d'urgències dels hospitals perquè t'atenguen com cal. Jo permeteu que us diga que sí que tinc vergonya de l'herència que ens van a deixar...

Algú pensava que el PP de Torró anava a ser diferent de l'heretat per Fabra? Però si s'han copiat fins i tot l'acte cívic de València del 9 d'Octubre! Podrien haver posat un poc d'imaginació i haver fet alguna cosa que fera que Gandia es coneguera per la seua originalitat i singularitat. Però, supose que per a ells l'acte cívic del dia dels valencians no mereix tanta implicació.

Ja poden dormir el poble amb bous, concerts i altres espectacles, que encara som molts els que sabem realment com se les gasten, i per descomptat, anem a continuar lluitant per canviar eixa herència tan obscura que estan deixant a les generacions futures.

Cafés d'intencions

Diuen que prendre un bon café en un moment determinat, pot obrir-te les portes de molts llocs. Si, a més, eixe café va acompanyat de bones paraules i diverses intencions seguides, i d'un altre café darrere d'un altre café, el vincle de simpatia (moltes vegades fingida) amb el company de la vetlada, et pot garantir certs beneficis que altres companys no tindran perquè van preferir prendre's un té a casa.

Té padrins i rebràs. El sistema democràtic actual comporta la possibilitat d'utilitzar les ferramentes personals de manipulació o astúcia per poder estar en un lloc o en un altre.

Hi ha treballs, actuals, per als quals allò que s'hauria de valorar és el currículum personal de cadascú; per la dificultat que comporta la tasca i pels coneixements, habilitats, o moltes vegades, principis requerits. No funciona així actualment. La gent té el costum de dir: "arrimat a bon arbre"!

Quan els sistemes actuals no funcionen, ens passem el dia penedint-nos i plorant. Però, és que hem deixat que gent poc capacitada en certs assumptes tinga en les seues mans la possibilitat de controlar i canviar l'esdevenir de les coses.

Haurem d'assabentar-nos bé de les capacitats reals de funcionament coherent i adequat del que disposen algunes persones abans de continuar fent-nos cafés. Una altra cosa que a mi em fa por, són aquelles persones l'única missió per la qual es mouen és per interés propi. Hi ha certs mons, com el sanitari, l'educatiu o fins i tot, el polític, on s'hauria de tenir en compte que són mons al servei de les persones. L'afany de protagonisme, de tenir poder en estos entorns, en els quals es requereix una sensibilitat especial, no tenen gens de cabuda.

Certes persones, quan apleguen a tindre el "comandament" de certs llocs, per fluix que siga eixe poder adquirit, després de fer les empastades oportunes, decideixen abandonar-lo de la mateixa manera que l'han agafat; amb enganys i mentingales, i amb el conseqüent que aquells que es queden han d'arreplegar el fem que deixen.

Trieu bé els cafés, sobretot els que teniu el poder per triar-los quan són els altres els qui vos els paguen, que el sentit comú i la responsabilitat haurien de prevaldre per damunt de tot.

Sí al valencià i sí al Correllengua!

No és que no ho sabera, però cada volta el PP es destapa més, tot i el seu intent d'enganyar-nos, volent erigir-se en defensor del "valenciano". Volen fer-nos creure, demagògicament, que només ells són els qui representen l'essència del valencianisme! I no són sinó una gent que manipula i que, a base de mentides, trampes i martingales, vol acabar amb la nostra llengua. Magnífiques paraules de Josep Lluís Bausset, les d'abans exposades, que em serveixen per començar la redacció d'aquest article.

L'actual regidor de Cultura a l'Ajuntament de Gandia s'encarregava la setmana passada d'enviar una nota de premsa als organitzadors del Correllengua, on els instava a no tornar a utilitzar l'escut de la Ciutat Ducal en els cartells d'aquest acte, perquè, afegia, gran part de la població no el compartia i sentia ferida la seua sensibilitat, posat que presentava una accentuada ideologia política. Allò que possiblement la gent no sap és que el PP havia donat la seua paraula a la Fundació Casal Jaume I perquè pogueren utilitzar l'escut de la ciutat, ja que el mateix l'Ajunatment havia manifestat la seua intenció de col•laborar en aquest acte. Ah, la nota de premsa com era d'esperar anava escrita en castellà.

Estic recordant allò que el Correllengua té una marcada ideologia política. On està la política en un acte que aquest any commemorava els 100 anys del naixement d'Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, escriptors valencians? Possiblement és que el PP no ha volgut mai ni llegir una rondalla d'Enric Valor ni assabentar-se de qui era Sanchis Guarner. I si no fan ni una cosa ni l'altra, és perquè els importa molt poc la llengua dels pobles on governen. Són, ells, des del PP, els qui han fet d'un tema lingüístic i cultural un tema de confrontació política. Ací, jo sols veig dos tipus de gent: aquells que lluitem dia a dia pel reconeixement oficial de la nostra llengua, els que vivim i parlem en valencià i, a més, convivim amb l'actual bilingüisme trampós, i els qui viuen condemnant contínuament eixe valencià al més ridícul caràcter folklòric. No és tracta de una qüestió política, és una elecció lingüística i cultural, defendre la cultura que tenim o fer com molts dirigents populars i avergonyir-se d'escolaritzar els seus fills en línia en valencià.

La meua festa és el Correllengua, per contribuir a mantindre viva la flama d'una llengua que ens volen aniquilar. La festa del PP, sabeu quina és? És aquella que només celebren una vegada a l'any cada 9 d'Octubre per a poder satisfer el poble valencià. És aquella que els fa escolaritzar els seus fills en línia en castellà i, a més, impedir els altres que estudiem en valencià. Per a ells el valencià és una llengua de poble, abandonada, que no mereix ni ser estudiada ni fomentada. És la festa que els fa retirar subvencions a les traduccions en valencià, no complir la llei sobre ús del valencià als mitjans de comunicació, retirar el requisit lingüístic als funcionaris, quan ells són els primers que obliguen a aprendre espanyol a metges anglesos. Aquella festa que els fa no llegir llibres en valencià, ni escoltar música en valencià. La seua és eixa festa que fa que un Ajuntament com Gandia escriga notes de premsa i comunicats oficials en un valencià tan mal escrit, que no sabem si ho fan per riure's de la gent que realment ens estimem la nostra llengua, o perquè no saben ni obrir un diccionari de valencià.

Donar suport al Correllengua no és una elecció política, és una elecció cultural, i la cultura és allò que hauria de tindre més d'un dirigent popular, però cultura de la bona i, a més, en valencià.

El bipartit o el "tu més"

Gandia ha estat els darrers quatre anys governada per una coalició de dreta anomenada PSOE-Plataforma. Entre altres coses estos polítics s'han passat quatre anys utilitzant tots els mitjans de comunicació públics (des de periòdics, a pàgines webs, butlletins informatius, passant pel control mediàtic de Gandia TV, que pagàvem tots els ciutadans) per fer-se propaganda pròpia i exclusiva, i impedint contínuament que estos mitjans de comunicació parlaren dels partits de l'oposició. Ells pensaven que, mentint la gent i manipulant la informació, aconseguirien no perdre el seu govern a Gandia, però l'estratègia no els va eixir gens bé, i el resultat fou una majoria absoluta del PP a les eleccions de maig.

I què fa una majoria de dreta en qualsevol Ajuntament, i més encara una majoria del PP? Doncs, fer allò que els dóna la gana. Si el PSOE replica, ara el PP els contesta que pitjor van fer els altres mentre governaven, i que vagen a les hemeroteques, que està tot escrit.

Com es veia vindre, el PP ha estat utilitzant els mitjans de comunicació públics per fer-se propaganda. Ara bé, el PSOE no pot parlar perquè de manipulació informativa a Gandia en saben molt. No obstant, ja estan ensinistrant nova gent al món de la política perquè puga criticar al PP les mateixes misèries que el seu partit va estar fent els darrers 4 anys: "control dels mitjans de comunicació que depenien del consistori gandià".

El senyor regidor de joventut Víctor Soler -en resposta a la nota de premsa del PSOE criticant el PP pel que fa a l'ús dels mitjans de comunicació com és el Facebook, a través del qual s'està lloant contínuament les accions del nou govern popular-, va dir que el PSOE no podia criticar perquè els socialistes havien estat fent, en poques paraules, les mateixes coses quan van governar. Vaja la meua sorpresa! I jo que em pensava que el senyor Soler venia d'unes generacions més implicades amb la societat, ara pareix que fer com fan no és pecat. Fins a quan estes guerres entre socialistes i populars per veure qui són més patètics i més interessats?

Quan veurem un partit polític que governa per a tota la ciutadania i no només pels seus votants? Gandia té uns 90.000 habitants i molts d'ells no han votat o estan indignats. Jo no he votat el PP, però tinc dret a la informació objectiva i, després, sóc lliure d'opinar i traure conclusions; els polítics quan governen no tenen perquè traure-les per mi.

Quatre anys criticant les manipulacions periodístiques del PSOE des de l'oposició, i ara el PP entra a governar fent el mateix. Quanta hipocresia hi ha al món! Sort que encara som molts els qui pensem que tant els populars com els socialistes haurien de desaparèixer del mapa polític, que ja ho han tingut bé. Entre uns i altres i fent com qui no veu, som un País Valencià i un Estat endeutant fins a dalt, i des del PP continuen lluitant per dormir, manipular i enganyar la gent. Perquè estic segura que el dia que els ciutadans se n'adonen de les bestieses que fan, eixe dia el jugar amb els nostres diners i jugar amb les nostres esperances s'haurà acabat, i deixaran de viure a costa de mentir els ciutadans. És obvi que cada vegada hi ha més gent a la qual la Fórmula 1, els camps de golf i els viatges a Roma del PSOE no els fan oblidar que els polítics del bipartidisme són uns interessats.

Una mirada és més important que cent paraules

De l'enuig fastigós a les desaforades maneres que tenen alguns de mirar indirectament els ulls. Les situacions complexes no són fàcils de descriure. Més aviat podríem dir-ne que, tota resposta agredolça o reacció d'una persona, és fruit d'una cadena successiva de fets i històries, que deriven en unes pautes de comportament per part dels altres que un les hi pot considerar no gens afortunades ni adequades.

Volia aconseguir posar pau, amb ell. No ho vaig poder fer. Avui pague una espècie de preu: el preu del menyspreu i la rancor. Diuen que una mirada ho diu tot. A mi les paraules no em calen, els gestos i les mirades m'ho han dit tot. Allò que realment em turmenta és que les seues mirades desafiants, em punxen més que mil agulles foradant la meua pell.

He deixat passar eixe tren. El tren dels malentesos i l'odi, el de l'amistat i el de l'afecte. Hi ha esforços que no paguen la pena quan veus que les bones intencions no apleguen a bon lloc.

Però molt a sovint em giraré i el miraré, però, faré com que no el veig. Per si de cas un dia torne a veure color i alegria acompanyant les seues mirades quan em veu passar per algun lloc on ell també hi és.