Tercera fila

Camins que se'ns presenten sense saber gaire bé cap a on van. Realitats i destinacions diferents. Sensacions, esperances, aventures que canvien segons l'elecció de cadascú de nosaltres.

No és pot tenir tot- Això diuen-. Hi ha qui creix al llarg de la vida jugant estratègicament i controlant els gestos, els moviments, i tota paraula dita en converses amb més gent. Però, també hi ha qui decideix obrar segons la veu de la seua consciència, i és ahí on hi ha el dilema. Ens fa la moral i la consciència quedar-se en un lloc o en un altre i no pujar escales en aquesta vida tan competitiva? Jo he aplegar a la conclusió que, és la moral obtinguda pel mateix  aprenentatge personal de la vida, la que et fa aplegar a certs llocs o bé, no arribar-hi mai.

M'he quedat ací, a la tercera fila. No sé perquè ho he fet. O millor dit, no sé si ho he fet bé. He escollit el camí que havia d'escollir, crec que era el més moralment correcte. He triat certa tranquil•litat dins d'un mar d'ones gegants i sobtades. No he triat l'èxit professional ni la recompensa social que haguera pogut triar per la tasca que faig. He triat també la vida als col•legis, la vida amb els xiquets.

I, de la mateixa manera que fa Nick en una pel•lícula que m'encanta, jo també em gire per mirar el camí que vaig deixar anar. No significa que no estime la vida que tinc, però hi ha coses de les quals no t'oblides mai. Et gires, les mires i les deixes anar...Et dol, et fa mal però les has de deixar anar-se'n...